Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

Notícies


10/10/2016 - Benejam, Bonet, Massana i Benguerel

La relació entre text i música ha produït obres molt diverses. Els textos escrits en diferents llengües i èpoques han originat composicions d’estils i gèneres contrastats. Us presentem unes composicions que mostren aquesta diversitat de resultats.

 

Benejam als Estats Units

A partir de 1959, Lluís Benejam es va traslladar als Estats Units. Algunes de les seves millors obres simfòniques, les va escriure a partir d'aquell moment. Lorqueña per a recitador i orquestra, de la mateixa manera que Obertura flamenca, combina el seu personal estil amb elements que provenen del flamenc. El text recull fragments de les elegies que García Lorca va dedicar a un personatge peculiar, "toreador", escriptor i mecenes, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías. La música subratlla i dóna a l'obra una gran força dramàtica. Les primeres paraules s'han convertit en una referència de la poesia de García Lorca A las cinco de la tarde. Lorqueña i el Concert per a violí i orquestra de l'any 1963 són les dues obres per a orquestra més importants del seu darrer període.

 

L'èpica de Salvador Espriu

Un altre exemple amb un plantejament similar és La pell de brau, obra de Narcís Bonet a partir de textos d'un dels poetes catalans més importants del segle XX, Salvador Espriu. Com explicava el compositor Peter Bacchus (gendre del compositor), "el text recitat, d'un gran efecte, subratlla les emocions del poema". El poema d'Espriu, ple de simbolismes amb la música clara i alhora dramàtica, fa que cada interpretació tingui un gran impacte en el públic. Segons comentava Narcís Bonet, "Carles Guinovart m'adreçà el millor elogi que podia rebre, dient-me: La pell de brau és el Guernica català.". El text es presenta escrit rítmicament, així hi ha un control precís entre el narrador i l'orquestra. A més del poema original en català trobem a la partitura la traducció al castellà i al francès. Com deia Salvador Espriu, "amb música ho escoltaries potser millor".

 

De Catalunya, passant per França

Destaquem ara dues obres absolutament diferents, per mitjans, estil i durada. La primera és una breu partitura d'un compositor malauradament poc interpretat, Antoni Massana. A la Biblioteca de Catalunya podem trobar el fons de la seva obra. Cançó de Bressol és una obra breu i senzilla escrita a partir d'un text d'Isidre Burunat. El balanceig inicial es perllonga al llarg de l'obra i produeix una expressió tendra i propera a la música tradicional. És una obra característica d'un repertori agradable d'interpretar i d'efectiva comunicació amb el públic. Antoni Massana també va ser professor i, entre els seus deixebles, destaca Lluís Benejam.

La segona composició és Les flors del mal. L'escriptor Xavier Benguerel va treballar en la traducció de Les fleurs du mal de Baudelaire fins al darrer moment. Va ser el seu últim treball literari. El fill de l'escriptor, el compositor Xavier Benguerel, ens explica com els poemes l'apropen a un cert "esperit francès", no només poètic sinó també musical.

Cadascun dels tres poemes té un plantejament musical diferent determinat pel poema, tant en expressió com en intervenció dels solistes. El primer poema el canta el baríton, el segon la soprano i el tercer els dos solistes. De la mateixa manera que en altres obres de Benguerel, el tractament subtil de l'orquestra i el control precís de cada element donen com a resultat una obra d'una gran coherència i expressivitat.

Des d'Arbor (1972), Benguerel ha escrit periòdicament per a veu, sovint en obres de grans dimensions com Requiem, Te Deum o l'òpera Yo, Dalí.
La veu està escrita d'acord amb un personal tractament melòdic, característic de tota l'obra de Benguerel, que facilita la seva interpretació i també la comunicació. Marc Benguerel, fill del compositor, escriu "Xavier Benguerel sempre ha estat molt preocupat pel vessant comunicatiu de la música, i la seva incidència real en la societat".

  • 16/06/2017

    Entre el símbol i la descripció, la música simbòlica o la descriptiva, la naturalesa ambigua de la música admet un ampli ventall d'interpretacions.

    L’extens catàleg de música...

    Més informació

  • 05/05/2017

    La relació entre text i música s’estableix habitualment mitjançant la veu, però també els textos poden suggerir composicions sense utilitzar-la explícitament. La música pot aproximar-nos al món...

    Més informació

  • 28/04/2017

    El compositor Jesús Rodríguez Picó, col•laborador de Symphonic.cat, estrena una secció mensual al programa de ràdio “Assaig general”, de Catalunya Ràdio. La secció rep el nom de "Simfònic i...

    Més informació

Copyright © 2013 Gremi d'editorials de música de Catalunya.