Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

Notícies


16/06/2017 - Obres d'Enric Morera, David León, Domènec González de la Rubia, Jordi-Lluís Rigol i Jaume Torrent.

Entre el símbol i la descripció, la música simbòlica o la descriptiva, la naturalesa ambigua de la música admet un ampli ventall d'interpretacions.

L’extens catàleg de música simfònica dels compositors catalans presenta una tendència en comú: la preferència pels elements simbòlics i descriptius. Aquestes referències extramusicals tant poden determinar l’estructura de la composició com ser només un punt de partida.

Nostàlgia

Xavier Montsalvatge als Papers biogràfics escriu: «Morera va ser un gran harmonista i un millor contrapuntista, però, com gairebé tots els músics catalans de la seva generació, va compondre tota la seva obra literalment submergit en l’estètica wagneriana».

Això és el que va fer en gran part de la seva producció, tot i que a poc a poc hem anat recuperant algunes obres amb plantejaments diferents. Els Records campestres, danses per a oboè i orquestra, no reflecteixen l’interès wagnerià de Morera, sinó que més aviat s’aproximen al que el mateix Morera explicava a la introducció del seu llibre Nou tractat pràctic d’harmonia: «Convençuts com estem que l’Art és fill d’un sentiment espontani...».

Caracteritzats per un tempo tranquil i una tonalitat menor, els Records campestres ens situen en un paisatge d'un temps passat, tenyit de nostàlgia. La indicació de tempo moderato inicial ens proposa un acompanyament que prepara la intervenció del primer oboè, exposant una melodia de caire arabesque que ens suggereix una dansa. Una ben definida estructura tripartida defineix l’obra: el moderato inicial precedeix un breu episodi poco meno, que contrasta amb l’anterior. La melodia de l’oboè i l’acompanyament de l’orquestra queden substituïts per una trama orquestral més contrapuntística i, a continuació, torna el tema moderato per finalitzar amb la melangiosa melodia inicial.

Recreació

Escrita l’any 2008, Estampes de Mallorca, de David León Fioravanti, compositor i pianista nascut a Palma, és una composició per a orquestra de corda, i va ser un encàrrec de Joana Maria Coll, directora de l’orquestra de corda La Stravaganza. El compositor explica que la mateixa directora li va suggerir que s’inspirés en el material tradicional de Mallorca. Així va ser com va néixer aquesta obra, que pretén recrear tres quadres diferents a partir del llenguatge de la música popular.

El primer moviment, «Vora mar», s’inicia amb un motiu breu i tranquil interpretat pels violoncels i els contrabaixos que s’amplia gradualment i es transforma per dirigir-nos cap a un episodi més alegre. Cap al final del moviment, el motiu i l’ambient inicial tornen a aparèixer. Segons indica l’autor, els dos temes principals estan derivats de les cançons So de pastera i A la vorera de la mar.

El segon temps, «Pagesia», amb un tempo larghetto, es caracteritza per tenir un caràcter líric. El tema inicial, interpretat pels violoncels amb un tempo molto cantabile, s’anira transformant en diferents motius per arribar al punt de màxima intensitat del moviment. Cap al final del moviment, la música s’esvaeix, i un calando marca el final. Com al moviment anterior, aquesta escena de la vida pagesa inclou elements relacionats amb la música tradicional.

A «Festes», el tercer moviment, el compàs de sis vuit defineix un ritme decidit, alegre i lleuger. Un breu episodi central, meno mosso ed expressivo, realitzat a partir de temes anteriors, ens condueix al vivo inicial, per acabar com ha començat el moviment, amb un alegre moviment de dansa.

Natura i expressió

Bachelard va escriure: «En el somieig del poeta, el món és imaginat». Igual que el poeta, el compositor també pot crear a partir d’impressions de la natura. A partir d’Instants de la natura, Domènec González de la Rubia explica que la música expressa emocions relacionades amb l’experiència completant paisatges i relacionant-los amb estats d’ànim i sentiments subjectius.

Escrita l’any 2008 per a orquestra de corda, Instants de la natura està dividida en tres moviments que suggereixen diferents imatges de la natura:

El primer moviment, «El murmuri del vent», en paraules del compositor, «pretén reflectir un paisatge acaronat per la brisa nocturna». És una música que expressa tant la inquietud com la contemplació.

«El sospir de la nit» és un moviment lent, gairebé com un murmuri. L’autor l’explica així: «En un bosc misteriós, habitat per éssers fantàstics, el vent acarona les fulles dels arbres». La seva música ens condueix del desassossec a la serenitat.

«La ferida de l’aigua», el tercer moviment, simula l’aigua turbulenta. Com explica l’autor, ara el paisatge violent encén la rebel•lia davant les adversitats. Com en els moviments anteriors, el conflicte condueix a la superació.

Domènec González de la Rubia utilitza els paisatges com a referència, i quasi com a provocació, per compondre una música plena de força i expressivitat.

Paratges imaginats

De manera similar al compositor anterior, Jordi-Lluís Rigol també ha escrit música amb caràcter descriptiu i que suggereix imatges diverses, com la composició per a orquestra de corda Seda.

L’obra que presentem, El país de la no-memòria, és una cantata per a coral infantil, solista, narrador, cor i un petit grup instrumental. Ara la música ens situa en un conte fantàstic escrit per Fina Masgrau.

«La Tània mai no estava del tot segura de si el que veia i feia  formava part d’un somni o era realitat.» Com veieu, des de l’inici de la cantata els autors ens situen en un espai imaginari, en un món fantàstic amb objectes animats.

La cantata està musicalment determinada per tres tipus de plantejaments: el primer és de tipus narratiu i inclou text parlat i recitatius; el segon està format per elements prioritàriament rítmics, interpretats fonamentalment per la percussió i el piano, i, finalment, el tercer inclou fragments més lírics i expressius, sovint amb la indicació de cantabile.

Un dels trets fonamentals de la trajectòria artística de Jaume Torrent és el d’anar ampliant el repertori d'obres per a guitarra, convençut que les tècniques habituals de la guitarra no exploten suficientment tot el potencial sonor. El seu repertori inclou obres on aquest instrument es combina amb tot tipus de formacions instrumentals.

Els instruments per als quals el compositor ha escrit més sovint són el violí i la guitarra, com a la Sonata per a violí i guitarra, op.45, o les Quatre peces breus, opus 56. L’obra que presentem, Paganini in America, té un plantejament concertant en el qual el violí i la guitarra dialoguen amb una orquestra de corda. L’obra es va estrenar a San Francisco coincidint amb la celebració del 225è aniversari del naixement de Paganini.

Jaume Torrent explica com es complementen els dos instruments solistes, és a dir, les possibilitats líriques del violí amb les harmòniques de la guitarra, i la diferència i el contrast entre els timbres. A l’inici de Paganini in America podem escoltar com el diàleg entre el lirisme intimo e cantabile del violí es complementa amb el caràcter ad intenso de la guitarra. A continuació, un rítmic allegretto canvia el caràcter de la peça, que, molt gradualment i en un complex recorregut, acabarà recuperant el caràcter de l’inici. El concert finalitza amb un vivo concloent .

La part final de l’obra inclou una petita broma musical en la qual s’han fet servir dos temes: La Campanella de Paganini i un conegut fragment de West Side Story de Leonard Bernstein.

  • 05/05/2017

    La relació entre text i música s’estableix habitualment mitjançant la veu, però també els textos poden suggerir composicions sense utilitzar-la explícitament. La música pot aproximar-nos al món...

    Més informació

  • 28/04/2017

    El compositor Jesús Rodríguez Picó, col•laborador de Symphonic.cat, estrena una secció mensual al programa de ràdio “Assaig general”, de Catalunya Ràdio. La secció rep el nom de "Simfònic i...

    Més informació

  • 17/03/2017

    L’extens catàleg de música simfònica catalana, des de l’orquestra de cordes fins a la gran orquestra, mostra una gran diversitat d’estils i de tècniques. L’eclosió de l’orquestra moderna, amb...

    Més informació

Copyright © 2013 Gremi d'editorials de música de Catalunya.