Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

Notícies


17/03/2017 - Obres d'Enric Granados, Felip Pedrell, Joaquim Homs, Francesc Civil i Joan Lluís Moraleda

L’extens catàleg de música simfònica catalana, des de l’orquestra de cordes fins a la gran orquestra, mostra una gran diversitat d’estils i de tècniques. L’eclosió de l’orquestra moderna, amb les seves diverses combinacions tímbriques, té el seu reflex en l’àmbit de la música catalana. Tot seguit, una mostra, amb obres d'Enric Granados, Felip Pedrell, Joaquim Homs, Francesc Civil, Joan Lluís Moraleda.

Nacionalisme simfònic

Un dels grans corrents musicals que es consolida a finals del segle XIX és el nacionalisme, terme poc precís que ens indica les composicions que incorporen música tradicional. En l’any 1891 es va publicar Por nuestra música, text de Felip Pedrell, referència obligada d’aquest nou corrent musical. A més dels seus textos i composicions, Pedrell va ser mestre de compositors com Cristòfor Taltabull i Enric Granados.

L’any 1976 el compositor y director Melani Mestre va fer una revisió de la Suite sobre cantos populares gallegos d'Enric Granados, , composició poc coneguda i que reflecteix l’interès de Granados per crear una obra a partir de música tradicional. El primer moviment Canto de la mañana s’inicia amb un pedal, superposant-se un motiu de l’oboè que dóna peu al desenvolupament del moviment, mantenint un ambient vaporós. La Dansa Scherzo ens presenta uns temes més decidits deixant enrere l’orquestració més tènue; el tercer moviment Morriña, recupera els llargs pedals per superposar lentes melodies. De sobte, un decidit tema del trombó marca l’inici del quart moviment, La Fiesta, la indicació de la partitura del qual és explícita: Allegro Grandioso. Cal destacar la subtil orquestració, amb constants canvis de color i nombroses intervencions d’instruments solistes, donant a l’obra, per moments, un color gairebé de cambra.

El cant popular com a renovació del llenguatge musical europeu era un dels objectius de Felip Pedrell. Aquesta incorporació hauria d’enriquir i ampliar les tècniques per dotar a la música de la modernitat necessària. A més, com a conseqüència de la influència wagneriana, el motiu temàtic hauria de ser l’element fonamental per cohesionar l’obra. Francesc Cortés destaca la “tècnica de transformació de motius temàtics” tan en les òperes com en els poemes simfònics.

L’any 1877 Felip Pedrell va escriure Veus de les muntanyes, mentre vivia a París. Aquestes escenes simfòniques, a partir de textos de Víctor Balaguer, van ser compostes amb la intenció de participar en un concurs. Posteriorment va anomenar l’obra Lo cant de les muntanyes. Als diversos moviments hi anem trobant cançons populars, algunes originàries de Tarragona, com en el darrer episodi, La Festa. Segons Francesc Cortés “tota l’obra es basa en l’element popular; aquesta és la sincera proposta nacionalista pedrelliana”, a més, cal destacar dues influències que la condicionen: els poemes simfònics de Franz Liszt, i la música de Wagner.

Segons explica el musicòleg Francesc Bonastre, la preocupació de Pedrell va ser despertar la consciència musical del país, en el seu doble vessant com a musicòleg i compositor. Lo cant de les muntanyes juntament amb Excelsior són els dos poemes simfònics fonamentals per conèixer la personalitat pionera de Pedrell.

Joaquim Homs

Entre els anys 1931 i 1937  Joaquim Homs va estudiar amb Robert Gerhard. D’aquesta manera va poder aprofitar l’experiència que tenia Gerhard de la música de Schönberg, coneixement que va enriquir la seva obra posterior. La seva personalitat, però, va anar definint una música caracteritzada per la minuciositat, la introspecció i una certa melangia.

Del 18 al 25 d’abril de l’any 1936 es va organitzar a Barcelona el XIV Festival de la SIMC, estrenant-se el 5è Quartet de Bartók, Ariel de Gerhard i el Concert per a violí d’Alban Berg. Els primers dies de juliol es feia un concert monogràfic a Joaquim Homs i pocs dies després s’iniciava la Guerra Civil. Començava així l’extens catàleg -la primera composició data de 1925- d’un dels compositors catalans més importants del segle XX.

Sota el nom de soliloqui, Homs va crear obres preferentment de breu durada i posant l’accent en l’aspecte més introspectiu, escrits per a diverses combinacions instrumentals (el darrer data de 1994). El Soliloqui II per a cordes va ser compost l’any 1974, obra de breu durada, meditativa excepte en un episodi central més mogut, està concebuda a partir de frases líriques, evitant qualsevol passatge abrupte.

Joaquim Homs va compondre Memoràlia per a orquestra per encàrrec del Festival de Granada de l’any 1991. El mateix compositor explica com el títol fa referència al paper que la memòria ocupa en les nostres vides, augmentant els records a mesura que la vida s’allarga. Memoràlia és la tercera de tres obres en què, a través d’un sol moviment dividit en diverses seqüències, s’expressen sensacions i sentiments dels diferents períodes viscuts. Les seqüències de Memoràlia sempre són contrastades, fragments lents combinats amb més agitats, fins a arribar a la darrera, segons el compositor “...una certa serenitat final plena de records del passat”. Aquests records es concreten en cites breus d’obres anteriors, i encara que els diferents materials musicals emprats mantinguin contrastos, l’obra té una profunda unitat, La personalitat de Joaquim Homs determina tots els aspectes compositius.

Sinfònic i popular

Simfònic i popular
Un tret singular del simfonisme català és la quantitat de música escrita tenint com a referència la música popular i tradicional. Evidentment el nivell d’influència és molt diferent entre les composicions.

Si Pedrell va fer una recerca musicològica per diverses comarques de Tarragona, Francesc Civil ho va fer de Girona: Poema Camperol sobre el tema popular “un pobre pagès” és una obra per a orquestra escrita tenint com a material de referència la cançó popular que dóna títol a la composició. Gairebé podríem dir que l’estructura general s’apropa al tema i variacions: el tema inicial, Molto lento, que presenta la melodia popular està interpretat pel violí solista; a continuació, un Allegretto que s’inicia amb el tema interpretat per violes i violoncels, es transformarà en breus motius que es combinaran amb el tema principal. Un Allegro poco agitato presentarà la part més densa de la composició, la de major intensitat, sobtadament seguida per un Choral, que inicia la darrera i breu part final.

L’any 1986 Joan Lluís Moraleda va guanyar el Primer Premi per a cobla del Concurs Ceret-Banyoles amb l’obra Tirant lo Blanc, Poema cavalleresc per a cobla i timbales. De la mateixa manera que amb altres composicions, Moraleda va fer una altra versió de l’obra, la que avui presentem per a orquestra.

A diferència de l’obra anterior, Tirant lo Blanc està composta exclusivament a partir de temes propis: el primer moviment majestuós per al Casament del Rei d’Anglaterra, l’inquietant segon Desfeta i mort del gran turc, líric el tercer, Prometatge d’en Tirant i na Carmesina i el quart “inventant” danses del renaixement pels Balls i festes de la gran victòria.

El compositor ens explica com en la dècada dels vuitanta una part important de la creació musical estava relacionada amb les noves tendències, i calia oferir al públic una música més propera relacionada amb la tradició, una proposta diferent. Així van néixer moltes de les composicions amb més èxit de Moraleda.

  • 16/06/2017

    Entre el símbol i la descripció, la música simbòlica o la descriptiva, la naturalesa ambigua de la música admet un ampli ventall d'interpretacions.

    L’extens catàleg de música...

    Més informació

  • 05/05/2017

    La relació entre text i música s’estableix habitualment mitjançant la veu, però també els textos poden suggerir composicions sense utilitzar-la explícitament. La música pot aproximar-nos al món...

    Més informació

  • 28/04/2017

    El compositor Jesús Rodríguez Picó, col•laborador de Symphonic.cat, estrena una secció mensual al programa de ràdio “Assaig general”, de Catalunya Ràdio. La secció rep el nom de "Simfònic i...

    Més informació

Copyright © 2013 Gremi d'editorials de música de Catalunya.