Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

Notícies


23/11/2016 - Obres de Salvador Brotons, Jaume Pahissa, Gaspar Cassadó, Juan Durán, Manuel Oltra y Francesc Taverna-Bech.

El mar, la terra, paisatges que commouen, la imaginació «com a facultat per formar imatges que depassen la realitat, que canten la realitat», com diu Gaston Bachelard. Us presentem diverses mostres de composicions originades per paisatges marins i terrestres, i afegim una obra recent suggerida per un altre tipus de paratge.

 

A prop del Mediterrani

Vent, mar i onatge són les característiques que Salvador Brotons copsa de la Costa Brava per escriure l'Obertura Costa Brava (Rapsòdia catalana núm. 4). Des de l'inici de la partitura escoltem unes inquietes semicorxeres que seran l'element recurrent. Aquestes notes transformades i presentades de diverses maneres articulen i impulsen la composició. A més del bellugadís motiu principal, l'obra per moments es calma, com si volgués reflectir la llum de l'Empordà, frases d'instruments solistes amb indicacions espressivo, dolce, originen moments de contrast amb l'inquiet motiu principal. Aquesta composició està enregistrada en el CD Brotons. Orchestra Music.

Som a l'any 1906, un jove Jaume Pahissa de 26 anys, estrena al Teatre Novetats de Barcelona una de les seves primeres obres simfòniques: A les costes mediterrànies. Aquesta obra està construïda al voltant d'un tema inicial «majestuós». El tractament inclou procediments apresos en el seu període d'aprenentatge, com una fuga (Allegro con brio) que es troba al mig de la composició. Com s'explica en la partitura, «Música simfònica [...] clara i brillant, com la nostra mar blava i nostres dies serens». En anys posteriors Pahissa continuarà escrivint per a orquestra i estrenarà, a vegades a càrrec de l'Orquestra Pau Casals, amb un fort impacte en crítica i públic com en l'estrena de Monòdia.

 

A prop de l'Atlàntic

Encara que Gaspar Cassadó hagi estat un reconegut violoncel·lista, contemporani de Pau Casals, en els darrers anys es va distingint cada vegada més com a compositor. Us presentem Nocturnes Portuguais, Esquisses Symphoniques pour Violoncello Obbligato et orchestre. Aquesta composició està definida per dos aspectes: el plantejament concertant i el tempo preferent andante mosso (curiosament l'autor ha suprimit de l'original lento ed evocativo), que ens suggeria millor l'ambient de l'obra. El material melòdic està originat pel tema principal, d’aquesta manera una orquestració clara, influïda per Maurice Ravel, un virtuosisme contingut que dona prioritat a l’expressivitat, i melodies tenyides per moments de “saudade” fan d’aquesta breu obra un exemple de la personalitat creativa de Gaspar Cassadó.

El segon exemple, Alborada de noite e de luz, de Juan Durán, tracta sobre temes populares galegos. És una composició fortament contrastada, nit i llum, la força de temes populars rítmics i brillants, juxtaposats a moments de foscor, de nit. És explícitament galega, amb evidents utilitzacions de danses populars com la muiñeira, que ens transmet aquesta profunda interrelació entre els paratges aquàtics i els artistes gallecs, com escriu Rosalia de Castro «Co seu xordo e costante mormurío atraime o oleaxen dese mar bravío, cal me atrai das sereas o cantar».

Cantata Finisterrae, estrenada l'any 2001, i Alborada de noite e de luz, estrenada el 2012, són probablement les dues grans composicions de més èxit del compositor gallec Juan Durán.

 

De l'element aquàtic al terrestre

Manuel Oltra subtitula La Serra com a «poema per a cor, solistes i orquestra». El text és el poema del mateix nom que el mallorquí Joan Alcover va escriure dedicat a la vida rural a la Serra de Tramuntana. És un poema que condiciona tota l'estructura de la composició.

Després d'una tranquil·la introducció interpretada per la mezzosoprano solista, que ens situa en un ambient bucòlic, intervé el baríton solista: «Qui me duu l'estrofa plena de perfums». El tempo tranquillo canviarà de sobte quan es faci referència a «l'aviram la volta amb gran volateig», cantat pel cor amb un moviment lleuger, ràpid. Més endavant continuaran els contrastos: del lento «...i llavors la fosca nit», passarem a l'allegro «Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!».

Com un dels trets fonamentals de la personalitat de Manuel Oltra, l'obra resolt perfectament els canvis i contrastos amb una unitat formal sòlida. Tal com llegim a la partitura, «sempre a la recerca de sonoritats evocadores de la nostra tradició musical».

 

Paratge interior

Francesc Taverna-Bech va dedicar Les Nits al director d'orquestra Paul Decker, un director que, mentre va ser responsable artístic de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, va estrenar nombroses obres de compositors catalans. La composició està tenyida d'un pathos ombrívol, nostàlgic, que relaciona el moment del dia amb un sentiment interior. Obra de timbres subtils, ens mostra un autor sensible que treballa els detalls. Les Nits es divideix en tres breus moviments, quasi com miniatures: «La nit de la calma», amb breus línies ascendents que es van repetint combinades amb motius molt clars i reconeixibles; «La nit de les angoixes», on augmenta la tensió, tornen els breus motius repetits i transformats; «Passa la lluna», on el moviment s'inicia amb tènues sonoritats sempre amb una transformació de timbres. Tres miniatures que demostren la vitalitat i la capacitat de commoure de la música del nostre temps.

  • 16/06/2017

    Entre el símbol i la descripció, la música simbòlica o la descriptiva, la naturalesa ambigua de la música admet un ampli ventall d'interpretacions.

    L’extens catàleg de música...

    Més informació

  • 05/05/2017

    La relació entre text i música s’estableix habitualment mitjançant la veu, però també els textos poden suggerir composicions sense utilitzar-la explícitament. La música pot aproximar-nos al món...

    Més informació

  • 28/04/2017

    El compositor Jesús Rodríguez Picó, col•laborador de Symphonic.cat, estrena una secció mensual al programa de ràdio “Assaig general”, de Catalunya Ràdio. La secció rep el nom de "Simfònic i...

    Més informació

Copyright © 2013 Gremi d'editorials de música de Catalunya.