Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

Notícies


05/05/2017 - Obres de Cristòfor Taltabull, Honorat Vilamanyà, Josep Maria Mestres Quadreny, Miquel Ortega i Albert Guinovart.

La relació entre text i música s’estableix habitualment mitjançant la veu, però també els textos poden suggerir composicions sense utilitzar-la explícitament. La música pot aproximar-nos al món de la poesia o de les llegendes a través de la seva capacitat d’al•ludir i commoure.

A continuació, es exemples representatius d’aquestes diverses relacions entre text i música, amb obres de Cristòfor Taltabull, Honorat Vilamanyà, Josep Maria Mestres Quadreny, Miquel Ortega i Albert Guinovart.

Pedagog i compositor

Cristòfor Taltabull va ser compositor i pedagog, i les seves ensenyances van influir en els inicis de les obres de compositors com Josep Cercós, Xavier Benguerel, Josep Soler, Joan Guinjoan o Josep Maria Mestres Quadreny. Fou un personatge singular que va transmetre a tota una generació un llegat musical extraordinàriament important mitjançant l’ensenyament, tant de les tècniques tradicionals com d’obres fonamentals del segle XX.

Les set paraules de Nostre Senyor Jesucrist, per a orquestra de corda, dues flautes, orgue, tenor solista i cor mixt, és una obra amb un profund sentiment religiós. Josep Casanovas en destacava “l’ambient de sortilegi… Un domini total de l’escriptura tradicional i dels procediments de contrapunt”. Una composició que pot aproximar-se a “l’expressió netament clàssica, gairebé pròpia d’un Bach”, encara que en alguns moments també podem trobar-hi un cert deix ravelià.
El Preludi inicial i l’Epíleg simfònic emmarquen la composició i, excepte en la Quarta paraula, andante mosso, el tempo és fonamentalment expressiu i meditatiu. Breus figures rítmiques, repetitives, expressen el caràcter inexorable i dramàtic del text.

L’obra està escrita amb meticulositat, plena de detalls, i l’orquestració subtil i les línies melòdiques n’accentuen el caràcter dramàtic.

Les set paraules és una de les poques pàgines simfòniques completes que s’han conservat de Cristòfor Taltabull.

Màgia i llegenda

La primera col•laboració important entre Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny va ser l’òpera de cambra El ganxo, de l’any 1959. Posteriorment, aquesta col•laboració continuarà amb obres de cambra, d’orquestra o accions musicals. Toc per a Joan Brossa és un homenatge a l’amic i poeta, escrit l’any 1999, pocs mesos després de la seva mort. L’obra es divideix en tres parts, cadascuna de les quals és una reelaboració de ballets, escrits anys enrere, relacionats amb obres de Joan Brossa.

La primera part, Plor de rialles, està concebuda a partir de blocs sonors sempre en constant transformació, només trencats per un moment de breus i ràpides figures rítmiques. La segona, La força del gust, dona protagonisme a l’acordió i està escrita gairebé com una havanera, de manera que crea un fort contrast amb les frases lineals dels altres instruments. L’obra finalitza amb L’ombra parlant, que es diferencia de les parts anteriors. Ara, l’orquestra s’omple d’un espurneig en transformació constant, punts de llum que irradien a través de tots els instruments. Els tres moviments se’ns presenten com a veritables objets trouvés, objectes sonors als quals el compositor ha donat la seva original i singular lògica i unitat.

Llegim en l’edició de Poemes de seny i cabell que “l’escriptura agosarada i alliberada de Brossa juxtaposa imatges volgudament heterogènies” i també “que es pot observar una recerca de l’essencialitat”. Aquestes característiques tenen un fidel reflex en la música de Mestres Quadreny. L’originalitat del poeta es projecta en la música del compositor. 

De la “màgia” de Joan Brossa a les al•lusions. “Conta la llegenda que fa molt i molt de temps…, pastors, muntanyes i aparicions”… Aquests són els protagonistes del ballet d’Honorat Vilamanyà, Gnoms a la Maladeta. Nascut a Ripoll l’any 1905 i mort a Barcelona el 1963, Honorat Vilamanyà va ser un músic i compositor que va destacar per la composició de sardanes; entre els anys 1932 i 1936 va escriure les més reconegudes, com ara Camí dels Pirineus. A més del considerable nombre de sardanes que va aportar, també va compondre música per a banda, de cambra i per a orquestra, com el ballet que presentem. Gnoms a la Maladeta va ser estrenat al Palau de la Música Catalana l’any 1956 per l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà.

L’obra comença amb un tranquil ritme de barcarola, una introducció que es perllonga breument amb un allegro vivo, fins que s’inicia el tempo de ballet, quasi com un vals: tres notes repetides diverses vegades ens presenten un motiu que anirà apareixent al llarg del ballet. A partir d’aquest moment, diverses seccions se succeeixen, sempre fent destacar un ritme clar i precís. L’orquestració sempre canviant i l’escriptura precisa i plena de detalls fan d’aquesta obra una composició molt agradable d’escoltar; una mostra de música escrita amb molta professionalitat però injustament poc interpretada.

Compositors i “populars”

El compositor, pianista i director d’orquestra Miquel Ortega explica que García Lorca ha estat un referent en la seva vida des de la infantesa. La seva obra més ambiciosa ha estat l’òpera La casa de Bernarda Alba i també ha posat música a setze poemes, dels quals un dels més interpretats és Memento.

La versió de Memento que presentem està escrita per a orquestra i baríton. El mateix compositor explica que aquestes obres són “senzilles i directes a l’oïda”, cosa que explicaria les nombroses interpretacions que presenten i la bona acollida del públic. Entre els diversos enregistraments discogràfics destaca el que va realitzar el baríton Carlos Álvarez.

El text de Memento està extret de Poema de cante jondo, dividit en tres breus estrofes i un vers final. El compositor inicia cada estrofa amb les mateixes notes per, posteriorment, transformar-les i, així, diferenciar-les. L’estructura del poema i la seva “sonoritat” condiciona i organitza la música, que no acompanya, sinó que es fon amb la poesia.

Memento és un adagio que sempre utilitza unes dinàmiques properes al piano, un suau balanceig escrit en corxeres que transmet el sentiment dramàtic però contingut del poema. L’obra va ser escrita a Pamplona l’any 1995 mentre Ortega era director titular i artístic de l’Orquestra Pablo Sarasate.

Un dels esdeveniments musicals amb més difusió dels darrers anys és l’aflorament dels musicals, un gènere que ha agafat una força sorprenent. Possiblement, el compositor català amb més projecció dins el gènere és Albert Guinovart, també un prestigiós pianista. Alguns dels seus musicals més coneguts són Mar i cel, Flor de nit i Gaudí.

Mar i cel es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona l’any 1988. El llibret està escrit per Xavier Bru de Sala a partir de l’obra d’Àngel Guimerà. Va rebre diversos premis Max l’any 2006, un dels quals a la millor composició musical. Presentem l’edició d’un dels fragments més coneguts, el Cor final.

Aquest fragment final de Mar i cel s’ha convertit en una música veritablement popular i ha estat interpretada per grups professionals i amateurs, així com en escoles i instituts. Un quasi nostàlgic inici, “el sol s’apaga entre les boires”, anirà lentament dirigint la intensitat dels records a l’esperança i la pau. La música, combinant lirisme i motius amb un caire de marxa lenta, condueix a les paraules finals: “el mar, el cel”.

  • 16/06/2017

    Entre el símbol i la descripció, la música simbòlica o la descriptiva, la naturalesa ambigua de la música admet un ampli ventall d'interpretacions.

    L’extens catàleg de música...

    Més informació

  • 28/04/2017

    El compositor Jesús Rodríguez Picó, col•laborador de Symphonic.cat, estrena una secció mensual al programa de ràdio “Assaig general”, de Catalunya Ràdio. La secció rep el nom de "Simfònic i...

    Més informació

  • 17/03/2017

    L’extens catàleg de música simfònica catalana, des de l’orquestra de cordes fins a la gran orquestra, mostra una gran diversitat d’estils i de tècniques. L’eclosió de l’orquestra moderna, amb...

    Més informació

Copyright © 2013 Gremi d'editorials de música de Catalunya.